LA SERP

Emule la serp al brossall:
deliri d'esquerdes la pell
i els pasos, celatge d'oneigs.
Jaia vinclada d'enyor
oberta la boca als ocells.
Esbatanada al somnieig!
Emule la serp a l'estiu
temuda, vençuda per sota
balls d'arrossegament.
I el seu esguard és l'ancoratge
de focs al solstici d'hivern.
Avança, torçuda, torçada

Emule la serp amb la pols
tatuada al ventre concís
per fer-li besar sens atur
plantacions de gessamí.
I mire com enfila l'arbre
de la branca i la pietat.
Ho abraça, va nugant la soga
que mai sofocarà el penjat.